VIDEOVIGILÀNCIA

Si bé fa anys la instal·lació de càmeres de videovigilància era un procés que duien a terme les grans empreses, cada cop més són els petits negocis i comerços els que procedeixen a la seva instal·lació. El seu baix cost i tecnologia n’han democratitzat el seu ús però val la pena recordar què diu la llei al respecte.

 

Deure d’informació
 Es pot procedir a la recollida d’imatges sense consentiment de l’afectat, però s’haurà d’haver informat de forma prèvia a l’afectat de que podrà ser gravat. Aquest deure d’informació es compleix amb la col·locació de distintius que indiquin de l’existència de videocàmeres i de a qui ens hem d’adreçar per exercir els nostres drets.

Empresa instal·ladora

 

Si bé aquest servei només el poden dur a terme les empreses de seguretat inscrites en el registre del Ministerio del Interior, aquest requisit no serà necessari si el sistema de càmeres no està connectat a una central d’alarmes.

Amb finalitat de seguretat

 

Quan la finalitat sigui prevenir infraccions i evitar danys a les persones o bens o impedir accessos no autoritzats el servei haurà de ser prestat per vigilants de seguretat. No serà necessari quan la finalitat sigui la comprovació de l’estat de les instal·lacions, dels bens o del control d’accessos a aparcaments i garatges.
 
Les càmeres hauran de ser col·locades de tal manera que no registrin dades de la via pública i, en el cas que no sigui possible, que en captin la part que en sigui imprescindible. La majoria de sancions es produeixen per incomplir aquest requisit. 

Amb finalitat de control laboral

 

La instal·lació podrà tenir la finalitat de dur a terme el control laboral, sempre i quan es faci d’una manera proporcionada. Per tant, generalment no es permet que se’n registri l’àudio ja que es consideraria desproporcionat; el termini màxim de conservació de les imatges és de un mes i s’ha d’haver informat al treballador de l’existència de càmeres amb caràcter previ.
 
A pesar de la recent sentència de 31 de gener del Tribunal Suprem, que admet com a prova en cas d’acomiadament la gravació d’imatges sense haver avisat prèviament i de forma expressa al treballador, sempre és recomanable advertir-lo per escrit en el mateix contracte laboral ja que l’esmentada sentència fa esment d’un cas amb unes peculiaritats molt concretes.

Decret 1720/2007 de 21 de desembre; Ley 5/2014, de 4 de abril, de Seguridad Privada; disposició addicional sisena de la Llei Omnibus (Llei 25/2009 de 22 de desembre); Referència normativa: L’art. 20 de l’Estatut dels treballadors